Núria - Pic de l'Infern - Gorges de Carançà. Dos dies de ruta.


Sempre ve de gust que un bon amic et truqui i et proposi anar a muntanya un parell de dies.

Així va ser com el Pau em va convèncer (no li va costar gens!) per anar a fer aquesta clàssica travessa per el Pirineu Oriental.


Havent fet nit a la furgo, encetem el primer dia pujant amb el cremallera fins a Núria i esmorzant una miqueta abans de començar a pujar.


La fresqueta del matí fa que la pujada es faci molt agradable.


La fauna local saluda la fauna estrangera!




A mida que guanyem alçada comencem a trobar algunes congestes.




Serà la ruta de les fotos... drets, ajaguts...


Arribant al coll de Nou Creus la cosa ja trempa més.



Ara toca crestejar i ho farem fins al Pic de L'Infern, que per aquestes alçades s'hi està molt bé i ja tindrem temps d'anar cap avall.


Pic de la Fossa del Gegant, Coll de Carançà, Coll de la vaca, Pics de la Vaca, el Portell, Pic dels Gorgs i Pic de l'Infern.



El Pau te temps de fer fotos artístiques i tot!


El caminant blau i l'Estany Blau...



Al Pic de l'Infern.



Veient aqueixos paisatges ja anàvem albirant noves sortides...
  


La baixada l'hem encarat des del Portell, perquè la neu estava bastant tova, fins i tot s'havia d'anar amb compte de no enfonsar-te fins als patracols!!



Amb els peus ben molls arribem a l'Estany Negre



Parada tècnica per dinar i eixugar mitjons

  
Tot baixant trobem cabanes de pastor fetes de pedra seca, espectaculars.


A l'Estany de les Truites.


Encara que sent a França no se n'hauria de dir "l'etang de les omelettes"?

 




Més locals (aquest cop isards en plena muda de pèl) esguardant el nostre pas i la calor que ens fa treure roba i marcar tipet!


Refuge du Ras de la Carança



Som de la vella escola... érem els únics que es feien el menjar.


El refu està força bé, 30 places, flassades, roncs, alguna bèstia de més de 4 potes i un francès graciós que de bon matí anava cantant: Co cooc, Co co coooc!
Vaja, lo normal!



Un bon esmorzar i avall que fa baixada.


El Pau i els seus "slicks" patinaven més, que no pas baixaven, en els trams més dretots.


l'exuberància de les cares nord!



Arribem a les primeres passarel·les.


Així el camí es fa més divertit, ja se'ns nota a la cara.



Palanques, ponts, passarel·les



Pescadors, algun saltet i més ponts.



Que xulo!

A partir de la presa, que pren quasi tota l'aigua al riu, agafem el camí de la "Corniche" que sense quasi perdre alçada ens portarà fins a sobre Thuès.





Potser no cal mosquetonar, perdries molt temps en els canvis, però el cable en aquest tram és de força ajuda per treure la por, hi ha un bon pati!




El darrer tram es pot fer per el camí de l'aigua o per baix, nosaltres decidim fer-ho per dalt però potser la millor opció és baixar i acabar la ruta a la vora del riu i aprofitar la fresqueta.



Arribats a Thuès prenem vistes del poble i la deformació professional fa que de les poques coses que hi trobem una sigui el "defibrilateur".


Anem a cercar el famós "Train Jaune" i ens adonem que el mes de juny han canviat els "horaires" i ja no podem fer la correspondència amb el tren de Ribes!!, no passa res, dinem i anem fins a Font Romeu, després ja veurem!!



Encara no han posat el vagó descobert però de fotos en fem un munt.



Un cop a Font Romeu ens informen que amb un parell de busos i un parell d'hores esperant al poble arribarem a temps d'agafar el tren de Ribes a La Tour de Querol.


Tal dit, tal fet. bus cap a Font Romeu, un quintet  (més car que al refugi...) per recuperar sals i fer temps, bus cap a la Tour i a les 18.50 érem dalt del tren que ens portaria finalment fins a Ribes de Freser, inici i final d'aquests dos dies tant divertits.


Ja tinc ganes de tornar-hi!!


-




Comentaris

Publicacions populars