Diccionari Argentino-Català

Argentina i Catalunya s'assemblen molt, l'única diferència és que a Catalunya hi ha més Argentins!
Aquest acudit em va fer pensar en una cosa. Fruit de les meves estades a l'Argentina vaig fer un petit diccionari Argentino-Català per poder parlar amb naturalitat i entendre tot el que em deien. Com que veig que a ells els costa molt de fer el mateix quan arriben a casa nostra, doncs aquí teniu el meu:

Diccionari Argentino-Català
A
Asado: Carn i d’altres parts de la vedella fets a la brasa, és també una trovada per menjar i passar’s-ho bé.
Acá i allá: Aquí i allà.
Araucanos: Tribu d’indis que vivien entre Argentina i Chile. Els d’aquí es deien Mapuches.
Araucaria: Arbre sagrat dels Mapuches. És un arbre prehistoric, cobert d’unes fulles que punxen i fa uns pinyons d’uns 5 cm que son bons per menjar i per fer licor. Pehuén en Mapuche.
Arbejas: Pèsols.
Alfajor: Pasta rodona amb dulce de leche.
Angosto: Estret.
B
Betrel: tirants dels sostens.
Bolso: Motxilla o bossa en general.
Bolsa de dormir: Sac de dormir.
Bombachas: Calces.
Bife: Bistec o bofetada, ostia.
Boludo: Seria com tio (Che boludo-Eh tio) o també capullo (no seás boludo-no siguis capullo).
Bombilla: Canyeta amb filtre per pendre el Mate.
C
Canilla: Aixeta.
Camaruco: Dansa de la pluja.
Cerro: Muntanya.
Coger: Follar, cardar.
Chancho: Porc.
Chapel: Arbust
Chapelko: Aigua de chapel, en Mapuche. Estació d’esquí de San Martín.
Chau: Adeu.
Chauchas: Mongetes tendres
Chavón: Paio, despectiu o carinyós depenent del contexte, expressió molt portenya.
Che: Home en Mapuche, s’utilitza molt com a tio.
Chinchulines: budells de vedella a la brasa.
Chocho: Content, estoy re chocho!
Choclo: Blat de moro.
Coihue: Canya, arbust, molt abundant.
Cola: Cul, ben dit.
Colectivo: Bus.
Concha: Cony.
Concheto: Pijo.
Corréte: Mou-te, fes-te cap a una vora.
Culo: Cul, despectiu.
Currar: Robar.
D
Dulce de leche: Com llet condensada de color fosc i amb vainilla, molt bó.
Durazno: Prèssec.
E
Egresado: Estudiant que ja ha acabat.
Encomienda: Paquet per enviar.
Este: Encapçalament, recurs per pensar el que es vol dir.
F
Factura: Assortiment de pastes, croissants, etc.
Faina: Pastís de fesols.
Fiaca: Mandra.
Forro: Condó, també insult (que forro que sós, este pibe es un forro).
G
Guacho: Menyspreatiu (que guacho), sense pares en Mapuche, desaparellat (mitjó guacho).
H
Hinchapelotas: Tocapebrots, pesat...
Huinka: Blanc, home blanc en Mapuche, Wesha Huinka, blanc dolent.
J
Joda: Catxondeo, broma, festa...
K
Kilombo: Merder, ve dels llocs on vivien els esclaus negres.
L
Laburo: feina, treball
Lacio:Estirat, llis (cabello lacio).
Laucha: Ratolí
Lenga: Arbre caducifoli, se li omplen les branques de liquens.
Listo: D’acord, quedem així.
Liviano: Lleuger, que pesa poc.
Lo de...: Casa de... (vamos a lo de Camila?)
Locro: Escudella amb blat de moro, també s’hi poden posar pinyons de pehuén.
Lomo: Carn de vedella, normalment en entrepà.
Luca: Mil, una luca 1.000 $.
ll: es pronuncia “sh”
M
Macanudo:Bé, molt bé.
Machete: Xuleta, per copiar o enrecordar-te’n
Manejar: Conduïr
Mango: Peso, $.
Mapuche: Indis de la Patagònia quasi extingits que sobreviuen en reserves. Homes de la terra (Mapu: terra i che: home)
Mate: Yerba mate, infusió que es va passant i quan no en vols més dius gràcies. la primera xumada la tires a terra per a la ñire mapu (mare terra). També és el recipient fet de carabassa on es pren el mate.
Media luna: Croissant.
Mina: Noia
O
Orto: Cul, despectiu, insult (cara de orto-fer mala cara)
P
Pai: forro polar, ve tot d’una marca (Pail) que va ser la primera en fer forros polars a Argentina.
Pankeke: Espècie de creppes finets per fer canelons.
Parado: Estar dret, (pararse-aixecar-se)
Pehuén: Araucaria Araucaria Imbrincata.
Pelotudo: Capullo, tonto.
Pendejo: Nen, canalet, segons com, és despectiu.
Pibe: Noi.
Pileta: piscina.
Piola: Bona honda, persona maca, collonuda (este pibe es re piola)
Piso: Terra (caerse al piso)
Plata: Diners.
Polla: deixeble (esa es mi polla!)
Pollera: Faldilla
Prolijo: Net, endreçat.
Pucho: Cigarret.
Puto: Maricón
R
Re: Molt. en Mapuche, pur (reche-Mapuhe autèntic).
Rendir: Examinar-se
Remís-Remise: Taxi particular, normalment és més barat perque ja vas a preu fet.
Rengo: Coix, ranco.
Ripio: Terra (camí de ripio).
S
Sorete: Cagalló (lo levantó como sorete en pala)
T
Tirabolas: Estudiants que venen una setmana a esquiar i un dels dies es tiren boles de neu, si n’hi ha, i si no es tiren fang
Tomar: Beure.
Trolo: Maricón.
Trucho: Xungo,ilegal.
U
Ubicar: Saber on ets o on hi ha quelcom.
V
Vereda: Acera, camí.
Vieja/o: Pares.
Vos: Tu.
Z
Zafar: passar pèls péls, sortir-se’n de miracle, etc.

La resta és com en castellà però posant aquest accent caracteristic entre Italià i Canari.

.