Trescant per les Morreres i pla de Bassies

Trescar... Què tindrà aquesta paraula que m'agrada tant...

Aquest matí m'he enfilat fins al cap d'amunt de les Morreres per la tartera, un pas endavant i un enrrere i anant a cercar els rocs més grossos per tenir una mica més de "d'agarre".

Tot pujant m'he topat amb tres isards que m'han deixat clar que aquest és el seu territori, com es veu a la foto, no he sigut a temps ni de fotogrfiar els hi els culs!

Coma Sentinella amb la neu de broma de la rasa de la Coma al fons

La bestia que si que s'ha deixat retratar és la famosa marieta de roca, que es distingeix de la seva parenta de prat per les pestanyes, evidentment més llargues en aquests espècimens i que li serveixen de filtre solar ja que a aquesta altitud li és clarament indispensable per poder-hi veure bé i distingir entre una possible mare per als seus fills o una simple pedra rodona...

Aquí em sembla que es va dir per primera vegada l'expressió "camp per córrer" doncs apa... però el soroll d'herba seca sota els peus és esfereïdor...

Arribo fins el refu del Pauet que ja no és refu, quina llàstima...

Altre cop en vistes a Sant Llorenç

I una baixada vertiginosa per la tartera que encara conserva prou pedres xiques com per fer-me disfrutar d'allò més, "quins brincus!!"

.